Aquesta vegada van pasar gairebé tres mesos fins a tornar a fer una pesquera decent.
Encara que els mesos d’estiu no han estat dolents, doncs vam anant pescant alguns llobarros, oradellas, roncadors i algun corball despistat que passava per allí, però, fins a entrada la tardor, no hem fet res destacable. Bé, també ens trobarem amb un dia bo amb els tallahams, encara que els punyeters no volien sortir i es van dedicar a trencar totes les línies i cametes que van voler, buidar-nos els rodets de fil per a després deixar-se anar, fins i tot una vegada van mossegar un dels ploms, deixant-nos la marca de les seves afilades dents.
A primers de tardor, el dia en qüestió, érem quatre els pescadors, a destacar que pescarem en un lloc que mai abans havíem provat, va ser, de les jornades mes rares de pesca que hem viscut.
Solament arribar i plantar les canyes, “picadaman” treu quatre llobarros en 10 minuts, després, a menjar-nos els mocs mes de quatre hores, per a en la següent hora, treure unes quantes peces mes i altra vegada parón d’altres quatre hores mes, i a plena nit, trec sis en una canya en poc menys d’hora i quart, mentres els altres treien algun que altre peix.
Total, que vam anar a trompades tota la nit, el peix es va repartir malament per les canyes, uns van pescar molt i uns altres no, moltes hores d’avorriment i minuts de no donar l’abast.
Per a aquesta entrada, he intentat fer un vídeo. Com el material gràfic de la pesquera era poc i dolent, ho he barrejat amb escenes de la pel·lícula “el gran azul” de Jean Reno, (molt recomanable veure-la si t’agrada el mar). Atents als subtítols i a l’àudio del final del vídeo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario