Tercera Orgia llobarrera.

Més que una Orgia, va ser un polvet.

Aquesta vegada van pasar gairebé tres mesos fins a tornar a fer una pesquera decent.

Encara que els mesos d’estiu no han estat dolents, doncs vam anant pescant alguns llobarros, oradellas, roncadors i algun corball despistat que passava per allí, però, fins a entrada la tardor, no hem fet res destacable. Bé, també ens trobarem amb un dia bo amb els tallahams, encara que els punyeters no volien sortir i es van dedicar a trencar totes les línies i cametes que van voler, buidar-nos els rodets de fil per a després deixar-se anar, fins i tot una vegada van mossegar un dels ploms, deixant-nos la marca de les seves afilades dents.

A primers de tardor, el dia en qüestió, érem quatre els pescadors, a destacar que pescarem en un lloc que mai abans havíem provat, va ser, de les jornades mes rares de pesca que hem viscut.
Solament arribar i plantar les canyes, “picadaman” treu quatre llobarros en 10 minuts, després, a menjar-nos els mocs mes de quatre hores, per a en la següent hora, treure unes quantes peces mes i altra vegada parón d’altres quatre hores mes, i a plena nit, trec sis en una canya en poc menys d’hora i quart, mentres els altres treien algun que altre peix.
Total, que vam anar a trompades tota la nit, el peix es va repartir malament per les canyes, uns van pescar molt i uns altres no, moltes hores d’avorriment i minuts de no donar l’abast.

Per a aquesta entrada, he intentat fer un vídeo. Com el material gràfic de la pesquera era poc i dolent, ho he barrejat amb escenes de la pel·lícula “el gran azul” de Jean Reno, (molt recomanable veure-la si t’agrada el mar). Atents als subtítols i a l’àudio del final del vídeo.

Sopar de Tallahams.

Llobarro fresc i recién pescat, va ser el que van sopar els tallahams.

A més a més, van escollir el mateix pescador per a degustar les seves peces pescades, solament li van deixar el cap, be, almenys els va poder aprofitar per a fer sopa.





En la foto no s’aprecia, però el llobarro de l’esquerra vam calcular que rondaria (amb el que li falta) els 800-900 gr. mentre que la de la dreta pesaria uns 700-800 gr.

Segona Orgia llobarrera.

Dos mesos de penombres i tenebres va ser el que vam passar abans de tornar a sucar.

Doncs això, varies jornades seguides de porra, molta “metralla” que et netejava l’ham, vinga a treure algues de totes mesures colors i classes, crancs rosegadors d’esquer, pocs peixos i que l’únic cosa que picaven eren els mosquits, per fi una mica de llum.
Era a primers d’estiu quan ens vam trobar que els nostres amics “els llops” volien menjar. Els primers van entrar “a la prima” i la resta a plena la nit.
La jornada va ser injusta, vam pescar un bon nombre de llobarros, però vam haver de retornar al mar un percentatge de les captures, doncs no donava la talla, eren pezqueñines. A més els peixos es van repartir malament, gairebé tot el peix ho van treure dos del grup, mentre que va haver qui van pescar un o cap. (Es diuen els pecats, però no els pescadors)

Va ser el primer dia que decidim posar una marca o tatuatge a les escamoses víctimes, per a verificar el pes i el pescador. Que això de la pesca no com és el parchís, que matem una i contem vint... !!!

A destacar el primer tallam de la temporada, de mes de 5 kg que va treure Jordi. La de línies que ens creuà, mentre el treia.

Javi i Yolanda amb la seva barqueta.

Javi T. és l’ovella negra del grup, li agrada la pesca però no des de la platja, sempre acompanyat de Yolanda (de les poquíssimes dones que conec que li agradi la pesca i que a mes pesqui), persegueixen als calamars, verats, sorells, tonyinetes i llampugues des de la seva barca.

Javi té un renom per a cada època de l’any. A l’estiu “varatman”, no deixa un moment de perseguir a tot tipus de peix blau que nedi per Torredembarra. A l’hivern “cananaman”, amb les seves poteres, omple la barca de tots els cefalòpodes que pot. Un altre època de l’any és la del Bar Bodegón, Javi “chupitoman” inventor del mentider-chupitero, (és com el strip-poker, però canviant la roba per chupitos i el pòquer pels daus) ens emborratxa a tots amb els chupitos de dimitri i altres destil·lats, al final del joc els calamars medeixen 2 metres, pesen 10 quilos i tenen 12 tentacles.

Una “mirada” val mes que mil paraules.

Yolanda + canya + roded + barca = Pesca segura

Javi T. en plena pesquera de chupitos al bodegon de Torredembarra.

Cal explicar que la foto està feta per carnaval, que anava amb perruca, i que éll no és així, du el pèl curt. Aquell dia la pesca de chupitos es va donar molt be.

Primera Orgia llobarrera.

Després de forces “porres” i dies d’escassa pesca, allà per finals de primavera, per fi, vam tenir un dia de sort. Les nostres escamoses amigues van decidir entrar a la tarda i gairebé totes de nit, per a no donar-nos ni un moment de respir.


El millor de la jornada va ser que tots vam treure un mínim de dues peces, a més que el vent i la temperatura ens respectà tota la nit.

Les primeres sortides de pesca, les primeres víctimes, el primer sopar.

En un lugar de la playa, de cuyo nombre no quiero explicarlo, no ha mucho tiempo, que pescaban unos hidalgos de los de caña en astillero, carrete antiguo, todo terreno flaco y llobarrero corredor...

Doncs això, després de passar molt fred aquest hivern i pescar poc, el que se'ns va donar millor va ser fer fotos.

El poc que pesquem, ho vam sopar ben a gust, no se si pel bo que estaven els peixos, per la companyia o pel dia que vam escollir per a reunir-nos a sopar. (2 de Maig de 2009, Reial Madrid 2 - FC Barcelona 6)

Antonio i Albert, els inseparables.

Són com Tom & Jerry, Pixie & Dixie, Laurel & Hardí, la Bella i la Bèstia, Barbie i Ken o Zipi i Zape.


El de l’esquerra és Antonio “Cholo” o també és el “Novienesmas”. Estrany és el dia que no pesca, sempre està en el TopTen de peces capturades i de mes pes. Encara que sigui una persona simpàtica i divertida, com el pròxim dia siguis el que mes pesqui, aquesta vegada va de debò que no véns més.

El de la dreta és Albert “Tranquilman”. És el pescador assossegat i afable, sigui el que sigui el numero de peces del seu cabàs. La seva indiferència davant les majors captures del seu company Antonio és total, però AYYY!!! el dia que pesca mes que ell, el martiritza tot el viatge.

Joaquín, mestre llobarrero.

És el profe, el que més sap. Sempre acompanyat del seu fill Joaquín Jr. o d’algun amiget, ell fou qui ens ensenyà els secretets de la pesca del llobarro. La seva paciència amb nosaltres és infinita, ja que, entre llums dels frontals, crits i la desorganització inicial que teníem, li vam fastigueja més d’una jornada de pesca.

La colla Lobarrets

Aquí estem els "primus" que ens fem dir pescadors.

D'esquerra a dreta:

Xavi "Sardoman" . Pasi el que pasi i peti qui peti, sempre, dic sempre, pesca un sard. És el responsable del magatzematge del material, del catering, conductor i liante.

Sergi "Picadaman" És el qual mes picades té en tota la nit, per que solament beu coca-cola, que si no, diria que en veu mes del compte. S'encarrega de portar l'americà XL amb més mala llet que hem vist, i d'investigar noves tendències de pesca.

Jordi "Lubiman". No para mai. Si la llei ho permetés, posaria 10 canyes i a més encebaria les teves. És el correcaminos, cerca, prova i si troba algo millor ho compra i ho porta.

Manel "Corballman". És el pescador novato, encara que poc o gens li falta aprendre. Especialitzat en la pesca del corvall, no hi ha qui li guanyi en captures de la seva espècie. Els seus coneixements d'enginyeria mantenen els vehicles i remolc en perfecte estat.

Jaume "Orujoman". La veterania en persona. Encarregat de l'autèntic orujo casolà gallec, per a les fredes nits d'hivern. Aquest orujo fa veure picades en totes les canyes.

Ramón "Gametaman". CAMETA Ramón, es diu CAMETA. Les seves cametas i la seva forma de enferir hams són famoses en el món sencer. Responsable del cafè i de mantenir-lo calent en el seu sofisticat termo.

Campogramma glaycos, Umbrina cirrosa i Sparus aurata.

Son els actors secudaris.

El primer és el mes lleig i que gasta mes mala llet. És el mes depredador, la seva picada és espectacular, batallador, saltarín i agressiu, divertit i molt difícil de pescar, de fatxenderia inigualable, quan pica l'embulica, el de la cameta d'acer i la línia de 40 o mes, la seva ruïna és el dentista i és el mes
destrossador.

El Tallaham

El segon és el mes bonic, de bonics reflexos, linea ampla i prima, noble i guerrer fins al final, una sorpresa quan apareix, té una bella nacre en l'interior del seu cap, esmunyedís com el qual mes i de paladar exquisit.

El corball

El tercer és el mes daurat, rodó i xato, front pintat com els indis, té una moneda tatuada, és de Fuenteovejuna, van totes a una, bonica picada i no et dóna un respir al recollir, és l'únic que gairebé mai busquem, però sempre esta.

La Orada

Dicentrarchus labrax

Ell és el culpable; dels nostres viatges, dels centenars de quilòmetres setmanals, de nits sense dormir, de les nostres noves canyes i els nostres nous rodets, de les nostres noves tècniques de llançat i de pesca, de llargues converses, de la nostra amistat, dels sopars, dels rituals de pesca, de les nostres supersticións, de la converses per a convèncer a les nostres parelles, d'hores trepitjant la platja, de les petites discussions, de les reconciliacions, d'hores d'avorriment, de segons de subidon, dels sortejos del lloc de pesca, de proves, experiments i suposicions, de grapejar cucs fastigosos, de l'aquari dintre de la nevera, d'hores navegant pel mar i naufragant per la xarxa....

Si es ell, EL LLOBARRO