Com encara estàvem calents de l’últim pescadon que vam fer, a la setmana ho vam tornar a intentar, al mateix lloc, a les mateixes hores, el mateix esquer... El resultat va anar que els peixos no van ser els mateixos, però tampoc ens podem queixar.
Va ser un bon dia de pesca, els llobarros van picar repartits per totes les canyes, vam treure tres peces cadascun. Trigà una mica a entrar el primer peix, va entrar a una canya meva i m’ho va fer passar fatal, vènia del morro i amb ganes de batalla, vaig passar una bona estona platja cap dalt i cap baix, cobrant i donant-li fil, fins que vaig aconseguir cansar-la i vaig poder-la treure, va pesar mes de 4 quilos i mig.
La nit anava passant ràpida, sortien peixos, vam tenir forces picades que no es van clavar, no hi havia masses mosquits, total que estàvem entretinguts... Però de cop i volta vendaval, va començar a volar tot, la taula dels esquers sortir disparada, colpejà a Jaume i la vam recollir a uns 350 metres d'on estava, les cadires totes pel terra, els orujos, que tan tranquil·lament preníem, desparramats per la sorra i la tenda de campanya...uy la tenda de campanya, aguantà com una ancora, solament es deforma una part. Resulta que l’amic Jordi la clavà al terra amb unes piquetes de la seva invenció, que a l’hora de recollir per a anar-nos, una mica mes i tenim que deixar la tenda allí. Per al pròxim dia, cúrrat algunes piquetes més i així clavem la taula, les cadires i fins el llobarrer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario