Les escades del Jordi.

Avui farem una mica de teoria.

En aquesta entrada descobrirem un dels secrets millor guardats de Jordi “Lubiman”. Vaig Poder recollir unes instantànies de com preparava l’esquer per als llobarros.

En la primera foto, veiem com després d’obrir la nevera, busca la caixa de l’esquer, escull cuidadosament un dels cucs i ho prepara per a encebar-lo.

El la segona foto, es pot apreciar el meticulós que és guardant la resta del cuc perquè mantingui la temperatura adequada.

En la tercera foto, passa el cuc per l’agulla i l’introdueix a l’afillat ham. Dedueixo que l’esquer li ha quedat molt bé doncs sel veu molt somrient.

En la quarta foto, encara que esta borrosa, es pot apreciar com gaudeix del TROS DE CUBATA que s’acaba de preparar.

Així si que es pesca a gust...

Novembre negre.

Autèntics desastres han estat les últimes sortides de pesca aquest mes de novembre. El viver que muntàrem per al cuc llobarrer que sobra, esta a rebentar.

Espero que els llobarros no s’hagin anat de vacances com alguns amics i veïns, Cuba, Tanzània, Etiòpia, Nova York, Argentina... A veure si torneu ja, llobarros i llobarrots....

Com alguna cosa caldrà posar i fotos amb peixos noves no hi ha, avui toca vena artística i penjo unes fotos fetes per Jaume “orujoman” de l’ultima alba que veiérem des de la platja. Per cert Jaume, que bo que estava l’últim orujo que vas portar.

-

V orgia llobarrera.

Aquesta tampoc arribà a orgia, però si va ser un bon polvo.

Com encara estàvem calents de l’últim pescadon que vam fer, a la setmana ho vam tornar a intentar, al mateix lloc, a les mateixes hores, el mateix esquer... El resultat va anar que els peixos no van ser els mateixos, però tampoc ens podem queixar.

Va ser un bon dia de pesca, els llobarros van picar repartits per totes les canyes, vam treure tres peces cadascun. Trigà una mica a entrar el primer peix, va entrar a una canya meva i m’ho va fer passar fatal, vènia del morro i amb ganes de batalla, vaig passar una bona estona platja cap dalt i cap baix, cobrant i donant-li fil, fins que vaig aconseguir cansar-la i vaig poder-la treure, va pesar mes de 4 quilos i mig.

La nit anava passant ràpida, sortien peixos, vam tenir forces picades que no es van clavar, no hi havia masses mosquits, total que estàvem entretinguts... Però de cop i volta vendaval, va començar a volar tot, la taula dels esquers sortir disparada, colpejà a Jaume i la vam recollir a uns 350 metres d'on estava, les cadires totes pel terra, els orujos, que tan tranquil·lament preníem, desparramats per la sorra i la tenda de campanya...uy la tenda de campanya, aguantà com una ancora, solament es deforma una part. Resulta que l’amic Jordi la clavà al terra amb unes piquetes de la seva invenció, que a l’hora de recollir per a anar-nos, una mica mes i tenim que deixar la tenda allí. Per al pròxim dia, cúrrat algunes piquetes més i així clavem la taula, les cadires i fins el llobarrer.

El gos d'Antonio.

Aquesta és una anècdota que ens va pasar pescant aquest estiu, i fa poc que em van recordar que cal publicar.

Estàvem en una platja remota on Crist va perdre una xancleta, a les tantes de la nit, una nit d’aquelles fosques sense lluna. Asseguts en la cadira de pesca el Jordi, la Mimi (Mimi és la núvia de Jordi, que aquell dia l’enganyà perquè ens acompanyés) i jo. Albert i Antonio pescaven a uns 100 metres a la nostra dreta.
Mimi, que mirava cap a allí, ens diu:
- Que fa Antonio venint cap a aquí gatejant?
Mirem on deia ella i veiem un bulto fosc que se’ns acosta, a l'enfocar-lo amb la llanterna, els ulls se li van posar de color verd. Botem de les nostres cadires i ens vam posar a cridar, el bulto fosc es va parar i sortir corrent, llavors vam veure que era un gos, tan atemorit o mes que nosaltres.
El tros de susto que ens va donar el p_to gos.

Als 2 minuts, d'entre la foscor, aquesta vegada si que era ell, apareix l’Antonio, i ens pregunta:
- Heu vist al gos?
Collons si l’havíem vist, el sobresalt que ens havia donat.
- És que ha vingut a la meva cadira i se m’ha dut la bosa amb el bocata.
Ja, Ja, Ja, la risotada que vam fer va ser grandiosa.
- Si però, és que dintre de la borsa havia un rodet de pesca, i no veig ni el gos, ni el bocata, ni el rodet...
Allò va ser el no va mes. Ens descollonem una bona estona a costa d'Antonio, el gos i el rodet segrestat.

Al final vam trobar el rodet, però del bocata i del gos ni rastre.

IV Orgia llobarrera.

Toma, toma, toma i retoma. Quina nit nanos, quina nit.

Per fi vam agafar un dia d’aquells dels quals no s’obliden. Va ser aquesta tardor, fa ja unes setmanes, vam trobar el mar regirat, va haver temporal de pluja i vent uns dies abans, pendents del temps per si podíem pescar o no, vent fort fred i rachejat tota la tarda i nit, però si, es podia pescar, i bé que ho vam aprofitar.

Vam ser cinc els afortunats, Jordi G “lubiman”, Albert “tranquilman”, Antionio “cholo”, Xavi “sardoman” i el novato que ens va portar la sort; Jordi B.

Jordi B, “piraguaman” per a alguns, va decidir que, cansat de perseguir peixets amb la seva piragua i els seus curris des del CMTorredembarra fins al Port Esportiu, va voler vindre a provar pescar amb nosaltres i va encertar al 100%.

Però a Jordi B., li direm a partir d’ara “romanoman”, perquè va fer com Julio Cesar i les tropes romanes, (veni, vidi, vinci). Ve, veu i pesca, reivindicà tota la seva destresa d’antic pescador davant nosaltres, va treure diversos llobarros, destacant la del record absolut, que va donar en la bascula portàtil digital 5 quilos 430 grams. (Haveu-re qui és el chulo que ho supera). No cal desmerèixer tampoc l’altre exemplar de llobarro de 5 quilos 110 grams, que també va treure. Per a ser el primer dia que pescava amb canya, des de feia uns 5 o 6 anys, el xaval ho va fer bastant bé.

Dúiem planejant aquesta sortida durant tota la setmana, dubtant si podríem anar, a causa del mal temps que estava fent i a les rumors que teníem que anaven a anar més pescadors a la nostra platja favorita de pesca, i així va anar.

Arribem a la platja i ja ens trobem pescadors en el lloc on solem pescar, així que, com la platja és de tots, ens repartim a la seva dreta i a la seva esquerra, els vam envoltar com els indis al setè de cavalleria i vam començar a pescar. Abans de fer-se vespre, Jordi “lubiman”, després de diversos minuts de lluita, treu un tallaham de 6,630 gr., però el millor estava encara per arribar. Com gairebé sempre “cholo” va ser el primer que pescà, va obrir la veda, va començar amb un llobarro de 5 Kg. i tot seguit un altra de 4,100 kg. I a partir d’aquí festival!! No passem ni 20 minuts de descans, entre els peixos que sortien, el fort vent que apareixia i desapareixia, la tenda de campanya que es volava, jo que no parava de trencar les línies, i els put_s mosquits que a la que afluixava el vent se’t menjaven viu, va fer que se’ns passés la nit rapidíssimament.

La cirereta del pastís la va posar Jordi B “romanoman” que, quan estàvem a punt de recollir, amb una canya que li va deixar Jordi G i un rodet meu, treu el record de llobarro de la temporada. Així que no et facis il·lusions,Jordi B., el rècord i el llobarro són de tots.

El qual escriu amb les dues peces del record.

Sam el polivalent.

A l’amic Sam el vaig conèixer un dia pescant a la platja, ell sol pescar sempre a Torredembarra, la seva platja favorita és la de Baix a Mar, però igualment el pots trobar pescant a la platja de la paella i al roquer. Alguna vegada també m’ha acompanyat a perseguir peixos més grans en altres platges, però sense massa sort.

Sam és un pescador dels de tota la vida, li ve de família, el seu pare i avi ja pescaven. (Part del material que du, és de la època de l’avi) Sam és dels que captura tot tipus de peixos que es poden treure en canya des de la platja, a més de pops, congres i tot el que passi pels seus hams.
Sam és amic dels esquers de tota la vida, sardina, sorell, cranc, cuc de platja, tita... encara que de vegades també tira de llobarrer.

L’orada de la foto va ser pescada aquesta tardor a la platja de Baix a Mar, la picada fou espectacular, de les que et dobleguen la canya. (Es diu que tot el que viu en Baix a Mar gasta mal geni.) Però, sabeu amb que va pescà aquesta orada? Doncs amb un gadagang petit escat sencer.

Parlant d’orades, cal destacar la magnifica orada de 2 quilos que pescà Sergi “picadaman” en la ultima sortida de pesca, va ser l’únic destacable de tot el que vam pescar entre nou persones aquesta sortida de pesca. Ell ens ho relata així: “Va ser un nou rècord, ja ja, el de la oradeta de 1,980 kg que PICADAMAN desprès de una lluita violenta i esgotadora i de despertar a deu i a la mare,va liar per un peixet.

Grandària, pes i edat del llobarro.

Com aquesta última setmana la pesca ha estat lamentable, en aquesta entrada anem a donar una mica de teoria per a conèixer més al llobarro.

Naufragant per la xarxa, vaig trobar aquest interessant article:

El llobarro és un peix que creix molt lentament. 10 dies després de l'eclosió de l'ou arriba a uns 6 mm. En el primer any arriben a els 9 cm. i en el segon de 12 a 16 cm. El creixement posterior es pot veure en el gràfic.

El ritme de creixement és variable en funció de la localització i del sexe. Com més calents siguin les aigües més ràpid creixerà el llobarro. Les femelles creixen més i més ràpid que els mascles. Les talles mínimes a Espanya són de 23 centímetres en el Mediterrani i de 36 centímetres en el Cantàbric. Són talles en les quals és molt probable que els llobarros no hagin arribat a la seva maduresa sexual.

El gràfic aquí exposat servirà per a conscienciar-nos de fins a on pot arribar un llobarro en el seu creixement i per a reflexionar en els beneficis de la captura i solta. Aquesta espècie en cautividad ha demostrat que pot arribar als 30 anys d'edat. Exemplars excepcionals poden arribar a rondar els 15 quilograms de pes i el metre de longitud. Han estat capturats llobarros en el seu mitjà natural de més de 20 anys d'edat i es creu que amb la pressió de pesca actual el límit de creixement està en la talla que el llobarro arriba en quan cau en mans d'algun pescador. Els llobarros grans són molt escassos perquè al créixer lentament tenen molt temps per a ser preses de xarxes, esquers o rapales.

El gràfic ha estat elaborat per Madame Françoise Boulineau-Cotonéa a França.