Estem en un bucle. Anar i no pescar, tornar i no pescar, fa molts dies que vivim el mateix “deja vu”.

Després de algunes sortides perseguint la orada per platges tarragonines (sense massa èxit), aquest cap de setmana varem decidir tornar a baixar als nostres llocs favorits de pesca del Delta del Ebre. El informes de radio macuto eren bons, però jo crec que la gent nomes explica els dies que pesca y els altres dies que no pesquen se’ls callen.

Sortim després de dinar, arribem, la platja be, bona temperatura, 5 o 6 nusos de vent, el mar amb una mica de onada, lluna plena, un bon sopar, cafè i cubatet de lo delta. Y els peixos sense aparèixer. Finalment, el balanç de la nostre sortida, va ser de tres llobarros, però entre els tres no feien ni 150 grams. Evidentment els varem retornar tots al mar.

Cal destacar la fórmula que em va explicar l’amic Enric Grangel per en cas de pescar peixos petits:
Se coge el "llobarro" pequeño se le dan dos leches bien dadas, y le dices. Que venga tu padre si tiene huevos. No falla, al poco rato aparece el padre y ya ves.
Gracies Enric el pròxim dia, prometo donar-li de ostias al peix fins a en el carnet d'identitat, i que vingui el pare si te collons!!!!!

Per cert, destacar que avui es dimarts i 13, de moment el ordinador ja m’ha perdut una factura, s’ha acabat el paper dels dos datàfons, un client m’ha deixat la maleta a sobre el peu aixafant-me la ungla del dit, (està de color morat), i el cotxe al taller amb un soroll molt estrany. Tot això i nomes son les 11. Per un paio supersticiós con jo no està gens malament.