Després d’estar uns dies en la banqueta, aquesta jornada ens acompanyà Sergi "picadaman" i ens va portar sort.
Aprofitant el bon temps, repetim el menú d’amanida i paella a la mateixa platja, i després d’una bona migdiada, van començar a picar els peixos.
Jo vaig començar amb un 1-X-2, és a dir; “1” un peix al cabàs, “X” un peix perdut a la vora, “2” una picada que no aconsegueixo clavar. Els llobarros van continuar sortint, i jo celebrava cada captura amb un “cubatet de lo delta”, menys mal que a mitja nit van deixar de sortir els peixos, però per mi, ja era massa tard.
Desprès de continuar amb les celebracions, encara que no es pesquessin peixos, vaig agafar un peix cop considerable (o una gran merluza) i vaig anar a dormir, que va ser el moment just que els amics llobarros van decidir tornar a entrar. Total, que el Sergi, Jordi i Manel van recuperar i ampliar la avantatge en les captures. El cachondeo al despertar-me al mati, va ser considerable. Entre la ressaca, les bromes i que vaig ser el que menys vaig pescar, els “matapeixos” em van fer cabrejar. Lamarequeosvaparir. A tot se li diuen companys de pesca.
Però ningú agafarà un peix cop tan gran com el que jo pescà aquell dia.
