Quina ratxa mes dolenta que portem.

I quin mes de gener, anem de malament a pitjor.

Després de diverses jornades de fracassos en les primeres setmanes de mes, ara ens vam trobar que no hi ha del nostre cuc favorit en tota la Costa Daurada i part de la Brava. Serà que tots els cucs llobarrers estan també de vacances esquiant en Baqueira o igual s’han anat al carib a prendre el sol.




Després de planejar durant setmana i mitja la pròxima sortida de pesca, no trobem cuc llobarer per cap costat. Ni el nostre amic Sergi de la Botiga del Mar, que vènia de convidat il·lustre en aquesta sortida, ho va poder aconseguir. Amb el “mono” que tenia jo de pescar algun llobarro després de mes de dos mesos atrapat a casa amb el guix en el turmell.

Resumint, que amb el que tenim, l’única cosa que hem pescat aquests últims dies (jo no que encara estic mig fotut), han estat sards. A més, alguns dels que van pescar, al cuinar-los semblavan de plàstic i uns altres de goma.

El sexe dels Àngels. (Terenci Moix)

El sexe dels llobarros volia dir....

Quan hi ha poca pesca, toca teoria.

Aquesta és la millor època de l’any per a aprendre a diferenciar les característiques de cada sexe. Efectivament el sexe és determinant (com en totes les espècies), les femelles ovades són molt més rechonches que els mascles, però encara és més determinant en aquesta època de l’any. En aquests mesos, des de desembre fins a març tant els mascles com les femelles estan molt mes grossos (mes les femelles que els mascles) que a la primavera i estiu, això forma part de l’adaptació del llobarro a la naturalesa. A l'acostar-se els mesos freds i l’època de fresa s’alimenten per a agafar reserves de greix. Durant el fresi perden pes i a la primavera ens trobem amb exemplars primíssims.

La relació pes-longitud entre els mascles i les femelles, també és molt mes notable d’ara fins a Març, les femelles són rodones i els mascles allargats... Si els mascles estan carregats de semen, se’ls arrodoneix un xic la panxa però segueixen sent mes allargats que les femelles.
Agafeu ara un llobarro regordet i segur que és una femella, i, a igualtat de grandària sempre és més pesada la femella. Llobarros llarguíssims com taulons... i els peses i aquest llobarro de 6 o 7 quilos es queda i 4, i aquest mateix llobarro si és femella et dóna els 7. Per cert, en aquests mesos a una femella de 7 quilos li treus unes freses de 1 quilo.

En conclusió, Vull femellesssssssssssss!!!! Encara que estigui casat.

Fred, vent i més vent i fred.

Això ha estat el que ha passat aquest mes de desembre, totes les sortides de pesca del mes han acabat igual: En Porra.Les quatre últimes sortides de l’any han acabat sense un peix. Deu ser que el fred ha fet que els peixos estesin a casa amb la llar de foc encesa o a Vaqueira esquiant. Això farà que el 2010 ens ho prenguem amb mes ganes que mai. Per cert, FELIÇ ANY NOU!!!


P.D. Jo a mitjans Novembre (Just el dia després de la VI Orgia llobarrera) vaig pescar un trencament total del peroneo-astragalino anterior, que encara duc enganxat en la canya. Va ser un magnífic exemplar de trencament de lligaments del turmell, que m’ha provocat estar en el dic sec les ultimes setmanes de l’any i em durarà fins a mitjans de gener. Que tremolin els llobarros quan em recuperi del meu operat turmell.