Balanç de Fi de temporada.

Pues no ha estat una temporada memorable, crec que ha sigut un any tirant cap a dolent.

El primers mesos de l’any van estar marcats per el malt temps i els temporals, moltes nits amb mes hores dintre la tenda de campanya resguardant-se del fred i el fort vent, que pescant. Els peixos que varen treure els companys (jo estava a casa lesionat), van ser molt pocs i de mida regular.

Per la primavera va millorar el temps i el meu turmell, que ja em va permetre anar a pescar, però el que no va millorar van ser les captures.

Al estiu, varem pescar un parell de dies, però a destacar las picades dels mosquits, que es l’únic espècie, que ha augmentat considerablement la població, i la aglomeració de pescadors als nostres llocs favorits de pesca, hi havia dies que semblava la rambla de Barcelona. També cal dir, que de las oradelles que envaïen les platges l’any passat, aquest estiu no hi hagut ni rastre.

La tardor va ser monòtona, ens va respectar el temps, van aparèixer alguns peixos, però eren pocs y petits. Aquelles jornades varen ser divertides, ja que en varem compartir companyia i orujo amb el germans “tomatosis” i amb altres autoctons locals.

Per l’hivern, varem decidir deixar els temporals, el vent, el fred i els peixos per uns altres.

Apa, fins l’any que ve !!!!!
Salut i peixos.

Sembla que això s’anima. Ja era hora!!!!!

Com hem sentit a “radio macuto”, que els últims dies de pesca han estat bons, matinem i carretera i manta.
Després d’estar uns dies en la banqueta, aquesta jornada ens acompanyà Sergi "picadaman" i ens va portar sort.

Aprofitant el bon temps, repetim el menú d’amanida i paella a la mateixa platja, i després d’una bona migdiada, van començar a picar els peixos.
Jo vaig començar amb un 1-X-2, és a dir; “1” un peix al cabàs, “X” un peix perdut a la vora, “2” una picada que no aconsegueixo clavar. Els llobarros van continuar sortint, i jo celebrava cada captura amb un “cubatet de lo delta”, menys mal que a mitja nit van deixar de sortir els peixos, però per mi, ja era massa tard.
Desprès de continuar amb les celebracions, encara que no es pesquessin peixos, vaig agafar un peix cop considerable (o una gran merluza) i vaig anar a dormir, que va ser el moment just que els amics llobarros van decidir tornar a entrar. Total, que el Sergi, Jordi i Manel van recuperar i ampliar la avantatge en les captures. El cachondeo al despertar-me al mati, va ser considerable. Entre la ressaca, les bromes i que vaig ser el que menys vaig pescar, els “matapeixos” em van fer cabrejar. Lamarequeosvaparir. A tot se li diuen companys de pesca.
Però ningú agafarà un peix cop tan gran com el que jo pescà aquell dia.

Tots de pesca !!!!

Animats per el bon temps, varem anar a passar, família i amics, unes mini vacances a les platges del delta de l’Ebre. Si, heu llegit be, dies de platja, per que de pesca, res de res. I no serà per que no ho varem intentar....

El millor va ser el “chapaillo” i els arrossos, que ens va fer el nostre amic Joan del Restaurant Tramontano, que donaven forces per seguir intentar pescar.




Cal dir, que els únics que varen pescar, van ser els meus fills, que van capturar quatre crancs amb el cap de un llagostí de la paella, varen ser els únics que no van fer porra. Haurem de pendre nota.

Trenta o cuaranta mes com aquest.....

És una frase del mestre Joaquín. Quan el primer llobarro que surt és petit, sempre diu la frase del títol.... i al final d'aquell dia, així va ser.

Doncs ja tocava, vam haver d'esperar a ben entrat l'estiu per treure uns quants peixos, la llàstima va ser que no eren molt grans, però la jornada va ser molt divertida.

La sorpresa arribà al final de la jornada, va resultar que pescarem un magnific tandem Orbita color blau, de dubtosa procedència, que encara conservo disecat en algun racó del garatge.

Noves especies.

Aquestes son les úniques especies que de moment piquen:

Ochlerotatus, Culex, Uranotaenia, Anopheles, Culiseta, Coquillettidia.

Pues si; l’únic que pica aquest estiu son els mosquits, mes que picar, els cabrons aclivellen.
Menys mal que el Manel es previsor i sempre porta l’aután.

Una bona web per coneixer el llobarro.

Com que les captures son poques i petites, toca mes teoria. Si voleu conèixer mes coses sobre el llobarro, visiteu aquesta adreça web:

http://www.rapaleando.com/la-lubina/

Hi trobareu informació sobre com son, la seva vida, alimentació, reproducció, costums, habitats...

Serà per estris de pescar?

Aquí teniu tots els "trastos" de pesca que portem, traien al Jaume, es clar....

Moltisims estris per poquisims llobarros.

Menjar i beure, pescar i treure.

Mes o menys, això es el que deia el meu cosí Mero, ell, però, camviava la tercera paraula.....

Així que, qui som nosaltres per no fer-li cas?

Com que de pesca res de res, l'únic que fem es menjar i veure.

El primer del 2010.

Aquest és la meva primera víctima de l'any. No arribà fins ja entrada la primavera, i no va ser per que no ho vaig intentar tot el que vaig poder. Encara que va ser l'unica captura en tota la nit i la seva mida o pes no van ser gens destacables, per a mi va ser una gran satisfacció, ja que , desde novembre de 2009 que, a causa de la meva greu lesió al turmell i a la escasetat de peixos, no capturava cap exemplar de llobarro.

Per cert, els companys m'han explicat que aquest hivern pescant, les han pasat put_s.

Tancat per falta de peixos hauria de dir....

Dons si, aquest blog romandrà tancat fins que tornin els peixos. Ara mateix m'és impossible actualitzar-ho tot el que voldria, així que, prefereixo pendre'm unes vacances que tenir-ho abandonat. Tornarem amb la caloreta de l'estiu.....

Estem de crisi.

Anem de pitjor a catastrofic. Això de la crisi li ha d’haver afectat també als llobarros.

Jo sóc dels que crec que a l'hivern, a causa de l’època de fresa i tot aquest rotllo, són jornades propenses a aconseguir exemplars de molt bona grandària i pes, doncs aquest any, la meva teoria, a prendre vent. És que no hi ha hagut ni grans ni petits. Aquests últims mesos han estat desastrosos..... Val que el temps no ha acompanyat, que ha fet molt fred, quan no era el temporal de mestral, era temporal de llevant, ens ha plogut, molts dels nostres llocs favorits estaven sense platja, altres dies eren els bancs de sorra que impedien pescar, la falta de escada, el sol, la lluna o les estels, que se jo.......

Total, que el que se’ns a donat millor ha estat el dormir, això si, molt ben abrigats.

Quina ratxa mes dolenta que portem.

I quin mes de gener, anem de malament a pitjor.

Després de diverses jornades de fracassos en les primeres setmanes de mes, ara ens vam trobar que no hi ha del nostre cuc favorit en tota la Costa Daurada i part de la Brava. Serà que tots els cucs llobarrers estan també de vacances esquiant en Baqueira o igual s’han anat al carib a prendre el sol.




Després de planejar durant setmana i mitja la pròxima sortida de pesca, no trobem cuc llobarer per cap costat. Ni el nostre amic Sergi de la Botiga del Mar, que vènia de convidat il·lustre en aquesta sortida, ho va poder aconseguir. Amb el “mono” que tenia jo de pescar algun llobarro després de mes de dos mesos atrapat a casa amb el guix en el turmell.

Resumint, que amb el que tenim, l’única cosa que hem pescat aquests últims dies (jo no que encara estic mig fotut), han estat sards. A més, alguns dels que van pescar, al cuinar-los semblavan de plàstic i uns altres de goma.

El sexe dels Àngels. (Terenci Moix)

El sexe dels llobarros volia dir....

Quan hi ha poca pesca, toca teoria.

Aquesta és la millor època de l’any per a aprendre a diferenciar les característiques de cada sexe. Efectivament el sexe és determinant (com en totes les espècies), les femelles ovades són molt més rechonches que els mascles, però encara és més determinant en aquesta època de l’any. En aquests mesos, des de desembre fins a març tant els mascles com les femelles estan molt mes grossos (mes les femelles que els mascles) que a la primavera i estiu, això forma part de l’adaptació del llobarro a la naturalesa. A l'acostar-se els mesos freds i l’època de fresa s’alimenten per a agafar reserves de greix. Durant el fresi perden pes i a la primavera ens trobem amb exemplars primíssims.

La relació pes-longitud entre els mascles i les femelles, també és molt mes notable d’ara fins a Març, les femelles són rodones i els mascles allargats... Si els mascles estan carregats de semen, se’ls arrodoneix un xic la panxa però segueixen sent mes allargats que les femelles.
Agafeu ara un llobarro regordet i segur que és una femella, i, a igualtat de grandària sempre és més pesada la femella. Llobarros llarguíssims com taulons... i els peses i aquest llobarro de 6 o 7 quilos es queda i 4, i aquest mateix llobarro si és femella et dóna els 7. Per cert, en aquests mesos a una femella de 7 quilos li treus unes freses de 1 quilo.

En conclusió, Vull femellesssssssssssss!!!! Encara que estigui casat.

Fred, vent i més vent i fred.

Això ha estat el que ha passat aquest mes de desembre, totes les sortides de pesca del mes han acabat igual: En Porra.Les quatre últimes sortides de l’any han acabat sense un peix. Deu ser que el fred ha fet que els peixos estesin a casa amb la llar de foc encesa o a Vaqueira esquiant. Això farà que el 2010 ens ho prenguem amb mes ganes que mai. Per cert, FELIÇ ANY NOU!!!


P.D. Jo a mitjans Novembre (Just el dia després de la VI Orgia llobarrera) vaig pescar un trencament total del peroneo-astragalino anterior, que encara duc enganxat en la canya. Va ser un magnífic exemplar de trencament de lligaments del turmell, que m’ha provocat estar en el dic sec les ultimes setmanes de l’any i em durarà fins a mitjans de gener. Que tremolin els llobarros quan em recuperi del meu operat turmell.