Va estar entre orgia i polvo, depèn de com es miri. Jo prefereixo una nit amb una noia que t’agradi que amb cinc juntes que no t’agradin, per a mi es millor qualitat que quantitat.
Va ser per la grandària dels peixos, no pel numero de les captures, que vam considerar que va ser una bona jornada de pesca.
Per fi, a últims de mes, ens trobem amb un dia que toquem algun peix. Aquest calorós mes de Novembre ha estat fluix en pesca, però al final vam tenir sort i ho vam poder mig arreglar.
Era un dia com tots els d’aquest últim mes, la veritat és que no esperàvem gran cosa al veure com estava el mar, però al vespre, va començar a trencar una onadeta que ens va donar ales i a poc a poc van anar sortint els llobarros. Llevat de 3 o 4 que vam retornar al mar per la seva petita talla, les que anaven sortint eren ja d’una grandària considerable, a més, teníem una bona batalla amb elles, doncs, a causa del últim temporal, havia un llarg i bonic banc de sorra just a la vora, d’uns 15-20 centímetres de profunditat, que feia que treure una peça d’aquestes fos una bona aventura.
Destaquem el magnífic exemplar de llobarro que treu ”el cholo” Antonio, de 5 quilos 140 grams, que va fer perillar breument el record absolut de Jordi “piraguaman”.
