Bon 2025

 Donç si, després de molt de temps de no publicar res, hi tornem!!!

Degut a la baixada de captures i la prohibició de accedir  a alguns dels nostres llocs favorits del delta, hem estat força temps inoperants.

Comencem la temporada presentant a "Xinxeta" la mascota del grup. Esperem que ens porti sort i peixos.

Aquest 2025 ho retomem !!

Adéu 2011 !!!

Adéu 2011, que te vagi molt be.
Resum de l'any, molt, molt, dolent. Ni aquestos últims mesos de Nadal han sigut bons. Vull pensar que es un any cíclic, i que NO ha sigut pel vertit de petroli de la plata forma "Casablanca" de començament d'any, o de la porqueria que cada cop mes trobem per les platges, o per tota la brossa que llancem al mar, de que no plou o que no baixa prou aigua per lo riu, o simplement per que no sabem pescar.
Aquest ha sigut un any on, buscant el peix on avanç no ho fèiem, hem introduït noves tècniques de pesca, apuntant al llançar mes lluny, fils mes estrets, ploms mes aerodinàmics i baixos i muntatges diferents. Nous esquers, tant per pescar a l'espuma com per llançar lluny, fins i tot em fet hores d'espining. I els resultats casi mai han estat bons. Semblem ploms, hem tocat fons.
Personalment, crec que veníem d'anys de pesca molt favorables, on hem tingut molta sort i l'hem sapigut aprofitar força be. Però, això de la pesca es cíclic, i on els peixos nadaven molts dies en abundància, avui ja no hi sovintegen tant. Ara toca esperar i buscar noves oportunitats. 
Però no tot ha sigut dolent, aprofitant les sortides, hem menjat, begut, xerrat, disfrutat del dia i de la nit, gaudint totes les hores amb els companys de sempre, i destacar els nous coneguts autòctons de la zona, com l'Alexis amb la seva "fifty-fifty", o el Javier, mariscador de la tallarina.
Aquest 2012 hi tornarem, pescarem o no, però estar amb bona companyia, per mi no te preu.

Una vaca que rampa.

També li diuen tremolosa o “tembladera”. Va ser la captura curiosa de l’últim dia.
Es diu que poden generar descàrregues de fins a 220 volts i 1 amper, jo per si de cas no la vaig tocar ni per tornar-la a l’aigua.

Tornem a tocar escata !!!!

Desprès d’un "chivataso" d'última hora, decidirem canviar de lloc de pesca i varem encertar.
Aquesta vegada varem ser tres els que gaudirem d’una bona tarda nit de pesca, l’Albert, el Jordi i jo. Fou una d’aquelles jornades per disfrutar, bona temperatura, el mar al punt, poc vent, sense mosquits i com sempre, bona companyia.

Les picades començaren ven aviat, gracies al bon estat de la mar, les veiem casi totes i sortien llobarros de bona mida, bastant lluitadors i difícils de treure, ja que teníem un banc de sorra just davant, que feia el tenir que coordinar molt el recollir amb l’onada i el peix, cosa que va fer que ens deixéssim algun pel camí. També trèiem tres de petits que van ser tornats al mar.
Com ve sent la tònica últimament, començarem el Albert i jo a treure els peixos, deixant les millors captures per el final, que les va pescar el Jordi. Onze peixos van acabar a dintre la nevera, destacant les dos últimes del Jordi que passaven dels 4 quilos.

A les dues recollirem i cap a casa, que jo a les nou del matí tenia Concur7 de Castells amb els Nois de la Torre.

Resultat, cap de setmana rodó de peixos i castells, ja que els Nois de la Torre quedarem Segons al Concur7, descarregant el 4d7a, el 5d7 i el 7d7.

Visca els llobarros i els Nois de la Torre !!!!!!

Estem en un bucle. Anar i no pescar, tornar i no pescar, fa molts dies que vivim el mateix “deja vu”.

Després de algunes sortides perseguint la orada per platges tarragonines (sense massa èxit), aquest cap de setmana varem decidir tornar a baixar als nostres llocs favorits de pesca del Delta del Ebre. El informes de radio macuto eren bons, però jo crec que la gent nomes explica els dies que pesca y els altres dies que no pesquen se’ls callen.

Sortim després de dinar, arribem, la platja be, bona temperatura, 5 o 6 nusos de vent, el mar amb una mica de onada, lluna plena, un bon sopar, cafè i cubatet de lo delta. Y els peixos sense aparèixer. Finalment, el balanç de la nostre sortida, va ser de tres llobarros, però entre els tres no feien ni 150 grams. Evidentment els varem retornar tots al mar.

Cal destacar la fórmula que em va explicar l’amic Enric Grangel per en cas de pescar peixos petits:
Se coge el "llobarro" pequeño se le dan dos leches bien dadas, y le dices. Que venga tu padre si tiene huevos. No falla, al poco rato aparece el padre y ya ves.
Gracies Enric el pròxim dia, prometo donar-li de ostias al peix fins a en el carnet d'identitat, i que vingui el pare si te collons!!!!!

Per cert, destacar que avui es dimarts i 13, de moment el ordinador ja m’ha perdut una factura, s’ha acabat el paper dels dos datàfons, un client m’ha deixat la maleta a sobre el peu aixafant-me la ungla del dit, (està de color morat), i el cotxe al taller amb un soroll molt estrany. Tot això i nomes son les 11. Per un paio supersticiós con jo no està gens malament.

Ànims Sergi !!!!!

El nostre amic Sergi "Picadaman", s'ha fastidiat un disc de l'esquena, en pocs dies l'ho operaràn. Ànim company, aviat estaràs llançant una altra vegada i treien llobarros i dorades amb nosaltres.

Pescar no pesquem, però menjar....

Ja que els nostres amics peixos no volien sopar ni cucs ni tita, nosaltres si que soparem marisc.

Aquest dia no va sobrar escada, ens la varem menjar tota. Quins llagostins mes frescos que varem sopar, tot un menú de “lujo”. Per llepar-se els dits.